jueves, 14 de agosto de 2008

los de nadau

"monsur lo regent" primer disco (1975) de los de nadau, luego reconvertidos en nadau a secas y hoy uno de los grupos mas populares de bearn. canción protesta típica de la época. alterna los temas revindicativos y el homenaje a victor jara con una buena descripción de la mezcla de fascinación y temor que las gentes de los pueblos de la montaña sentía ante la llegada de "los bohemis" ("los hungaros" -sin acento esdrujulo como correspondería a al tradición aragonesa-). a ritmo de carromato, su llegada, el aviso entre la gente del lugar, sus peticiones, su fiesta nocturna y la inevitable falta de alguno de los moradores del corral tras su marcha.
"los bohemis"
qu’eus vedèn arribar, dab de vièlhas carretas,
quauques chivaus magràs, un teit descatabat,
tot un ahoalh de chins, gojats e gojatetas,
caps morets que los ploi solets avèn lavat.
los òmis, mostachuts, la tinhassa provuda,
qu’avèn l’uelh dur d’aver trobat trop de refus ;
las hemnas vielhas lèu de tròp longa corruda,
l’uelh resignat au hat qui’us avè lo dessús.
« los bohèmis ! » que cau har rentrar la poralha.
« avizats-v’aus casaus ! » qu’èra per aqueth mot,
tanlèu que pareishèn qui’us arcuelhèn pertot ;
au mei lèu que calè tirà’us se de la halha.
que’us balhavan tot-un, quauque punh de haría,
drin de hampa o de lard, un braçat d’arredalh,
e las mairs que vienèn, dab los dròlles suu malh,
demandà’n « per l’amor de jèsus e maria ».
quan la nueit e cadèva, un gran huec batalhèr,
qu’esclairava autorn d’eth la gent misteriosa,
hilha deu vent, deus plois e qui lavetz, sabè
ligà’s estretament dens la nueit amistosa.
l’endematin, sovent, quan pareishè lo só
que s’èran envolats longtemps-a sus la via ;
mès quan òm e volè plan comptar çò de son,
qu’u mancava au porèr, bèth còp, quauqua garia.

No hay comentarios: